Aquí som diferents, per sort

Fa poc tornava de la feina en cotxe. Divendres, que arribo abans i plego després de dinar.

Enfilo l'autopista i just a l'entrada, es fa el tap de sempre. Els cotxes no avancen i ens hem de carregar de paciència.

Just davant meu un cotxe que quan veu que un pobre desgraciat del carril de la nostra esquerra s'hi vol apuntar, ja que li toca desviar-se, el paio aquest vinga, apreta i s'amorra al cotxe del seu davant barrant-li el pas. Clar, no sigui que arribi 5 segons abans que ell a l'embús de l'autopista, que a tots ens fa molta il.lusió.

La escena era patètica. Em miro el cotxe del cretí que no deixava passar i clar, era pura poesía. Un Daewo dels grossos, el típic cotxe "quiero y no puedo". Amb banderes espanyoles per tot arreu ( uff, fatxa a la vista ) i matrícula antiga de Badajoz, la capital de la catalanitat com tots sabem. El paio clar, ara li tocava esperar tranquilament que la circulació fes honor al seu nom. Fumant tranquilament.

Què hi feia el tonto aquest a Barcelona ? No estaría millor a Badajoz amb la seva patoleia ?

Decididament, em vaig sentir totalment diferent al animal aquest. Idioma, costums, "decoració" i sobretot, cultura. Just el que sembla els hi fa falta i molta.

El pobre desgraciat va poguer entyrar a la fila uns cotxes més endavant, encara li va fer un favor el burro aquest. Però segurament el cretí pensaría "Er catalán ejte de lo cojone no se ma va a colar a mí, que soy de laj tierraj únicaj d'Ejpañña".

Pobret.